L’Àngel Casajuana i la Beatriu Civit formen part activa, com moltes altres famílies, de la lluita que els pares i mares d’Els Aigüerols duen a terme per a la continuïtat de l’escola. El Marc, de cinc anys i el Guillem, de pocs mesos de vida son els seus fills. Lamenten profundament que no s’obrin noves línies de P3 i que un projecte de futur com Els Aigüerols acabi en no res.

Com veieu la situació per la qual passa l’escola?

Betty (B): La veiem molt malament. Ens sentim molt tristos perquè volem que el Guillem vagi a Els Aigüerols com el seu germà i volem que rebin la mateixa educació, i no podrà ser.

Vosaltres com a famílies esteu molt implicats en les reivindicacions per la continuïtat de l’escola. Penseu que val la pena tants esforços?

(B): Penso que si, però cal la implicació de moltes més famílies. Penso que és important sumar per aconseguir una resposta més contundent i efectiva per part de l’Ajuntament i del Departament d’Ensenyament. Tot i això, crec que s’està fent l’impossible per salvar Els Aigüerols, però és inevitable sentir-se sol i fins i tot abandonat en alguns moments per les administracions.

Com veieu que ha evolucionat la problemàtica de l’escola?

(B): Ha evolucionat molt negativament. Era un projecte de futur i per culpa dels polítics, i de la poca decisió dels diferents governs locals que hem tingut en aquests anys s’ha perdut un projecte educatiu molt bo.

Àngel (A): He tingut l’oportunitat de reunir-me amb diputats i veure la seva tasca i haig de dir que, entenia el Parlament com a un organisme seriós i respectable, però més bé sembla un circ. Per molts acords que hi hagi al voltant d’un tema, el què val és l’acció de l’executiu. No entenc gaire quina és la seva utilitat després de tot.

Quines solucions com a famílies veieu per no tancar Els Aigüerols?

(B): Encara més implicació de l’Ajuntament per poder sumar entre tots. Proposem que s’assumeixi el cost de la instal·lació de barracons i no s’oblidin les mancances que l’actual edifici també té. Necessitem diners, i això és feina dels polítics i tenim la sensació que no es mouen gaire. Pel que fa al Departament, no es pot prometre reiteradament la construcció d’una escola i després abandonar-la amb tantes famílies a dintre i compromeses. Al darrera hi ha ciutadans i és per aquests per qui treballa la consellera.

(A): El temps passa molt ràpid i no trobem resposta d’enlloc. Algú està parat.